Join the new world

CAPITOL QUART

Aquest Títol III ha sigut sempre el mes controvertit i el que mes modificacions ha tingut en la seva elaboració.

Per veure amb mes detall i mes fàcilment les retallades i canvis introduïts per Sferrer respecte al original, comentaré i compararé cada article per separat.

Les Institucions es lo mes complicat de definir, principalment per poder distingir les funcions d’aquestes en l’ ingame/outgame, però també en determinar quines son exactament, quina jerarquía tenen i les seves funcions principals.

S’ha de tenir en compte però, que posteriorment per regular-les es redactaran i aprovaran les lleis pertinents.


TÍTOL III. LES INSTITUCIONS

11. Les institucions oficials de l'Estat d'eEgipte son el Govern i els Ministeris, la Unitat Militar, el Congrés i els Partits Polítics, institucions delimitades ingame per les funcions que permet eR.

11.1. Aquestes institucions son extensives al outgame en català on seran també regulades per la legislació vigent publicada al fòrum oficial.

*(En aquest article, tot el text es exacte al original. Sferrer tans sols afegeix entre parèntisi “FAC”, especificant que aquesta concretament es la que es considera UM de l’Estat Català d’ eEgipte.)

12. L’ Estat Català d’eEgipte, disposa d’institucions i administracions oficials complementaries outgame. Així, a part de les coincidents amb el joc, existiran altres institucions

12.1. Les administracions i institucions es regulen per Estatuts i normes pròpies escrites i publicades als llocs pertinents del Fòrum, sent admissibles certes normes de funcionament adquirides per la força del costum i acceptades per la majoria.

*(No hi ha modificacions. Text original)

13. Totes les institucions i administracions estan sotmeses en un marc de divisió i independència de poders i només rendeixen comptes al President català vigent, al Parlament en ple i a la majoria simple de la ciutadania catalana quan se les hi requereixi.

13.1. L’ Estat Català vetllarà mitjançant la llei, per la transparència de la seva administració i de les institucions.

*(Aquest article es prácticament literal al text original. Nomès hi ha un petit matiç, una modificació en el que Sferrer canvia el final del article 13 de “...la majoria simple de la ciutadania catalana quan se les hi requereixi,” i ho deixa en “...al poble català.”

Es un lleu retoc però que desvirtua el fet de poder convocar consultes a la Assemblea del Poble i que aquesta es pugui resoldre per majoria simple.)

14. Les administracions i càrrecs outgame poden tenir responsabilitats i funcions addicionals a les del ingame.

*(No hi ha modificacions. Text original)

15. El Parlament del Estat Català d’ eEgipte està compost pel President, els Consellers (Ministres), els Congresistes i els Presidents dels Partits juntament amb un representant voluntari de la ciutadania (per cada 5 congresistes) escollit en la Assemblea del Poble.

*(Aquest article, l’elimina completament. Es cert que proposa una novetat important en el sistema: crea la institució del Parlament i determina quins càrrecs el composen, congressistes inclosos.

Es sabut que el PPCG vol dotar als congressistes de tot el poder legislatiu exclusiu deixant al marge al CP (que també te vot de congressista ingame) i a altres càrrecs polítics, membres del govern i presidents dels partits (escollits electoralment) i a la representació ciutadana en l’Assemblea del Poble. Aquesta fórmula es sense dubte molt mes oberta, participativa i democràtica que la de fer-ho pasar tot per 5 congressistes que amb una majoria de 3 poden bloquejar o validar una llei, proposta o iniciativa.

A mes, en el text s’utilitza repetidament el terme “Parlament”.

Si s’elimina la seva definició, queda com una institució indeterminada)

15.1. Qualsevol llei o decisió d’ importància serà votada per aquest Parlament i acceptada o rebutjada per majoria simple, considerada el 51,00%. En cas de ser menor es rebutjarà. Es comptaràn també els vots en blanc.

*(En aquest sub-punt, Sferrer fa dues petites modificacions però bastants substancials. Retalla la paraula “decisió” no sabem per quin motiu, deixant-ho nomès en “Qualsevol llei d’importància…” i afegeix que a mes de votada pel Parlament serà “sotmesa a referèndum”. Es a dir, que les lleis passin per el tràmit Parlamentari per la seva primera aprovació i es sotmetin a referèndum per tornar a ser aprovades o rebutjades.

Està molt be i aplaudeixo el fet de consultar i donar poder de decisió al poble per tot, però potser penso que llavors hi ha un tràmit enmig sense sentit, a no ser, es clar que el veritable objectiu del Parlament o dels congressistes no sigui altre que bloquejar determinades lleis per que no arribin a poder ser consultades al poble en referèndum, deixant pas nomès a aquelles que creguin convenients.

A mes, al esborrar el punt 15, s’elimina la definició de “Parlament” de manera que no sabem que es exactament aquesta figura o institució, si es una altre manera de anomenar a lo que ells diuen “Congrès” o es que han acceptat de ofici la composició que es proposava a aquest punt 15.)

15.2. Qualsevol ciutadà pot presentar un projecte de llei o altres iniciatives, que es debatran en obert, amb temps suficient, prèviament al Fòrum i una vegada tancat el debat, es proposarà a votació del Parlament on haurà de ser aprovada o rebutjada per majoria simple.

*(No hi ha modificacions. Text original)

15.3. Els congressistes tenen la capacitat de modificar i aprovar les lleis vigents per millorar-les, sempre que no signifiquin canvis determinants en el significat del seu conjunt.

15.4. Els càrrecs outgame no presents al ingame, s’ elegiran mitjançant eleccions al Fòrum i es regularan amb una llei electoral.

*(No hi ha modificacions. Text original)

16. Els Partits Polítics son independents. Si l’Estat intervé en el control d’ algun partit, aquest serà considerat un partit del Estat i per tant no independent i comú representant de tota la ciutadania catalana. Es regiran per una llei de partits.

*(Desprès de pasar-hi la tisora, el text queda així: “15. Els Partits Polítics son independents i els seus estatuts sempre deuran respectar la present constitució.”

Els canvis derivats de la retallada son mes que evidents: s’ obvia la situació del partits satel·lits i altres que estiguin o puguin estar controlats directament per l’ Estat, ja sigui per evitar TOvejos o per altres motius.

També fa desapareixer la menció a una llei de partits i introdueix una frase absurda i sense sentit: “els seus estatuts deuran respectar la present constitució”.

Per una banda, ni la majoria de partits tenen estatuts (ni crec que es plantegin de tenir-ne) i es obvi que qualsevol llei (un estatut també ho es) haurà de respectar la Constitució.)

Es un canvi in-acceptable ja que l’ existència de partits de tall català, d’una o altre manera ha de ser regulada, mes encara si hi han partits del govern que teòricament deurien ser neutres i ser utilitzats en situacions limit o eliminats si fos possible. Una llei de partits no implica de cap manera perdua d’ independencia dels partits fora del orbita del govern, ni cap mena de control.)

17. La Assemblea del Poble es centralitza a la seva secció del fòrum, amb lliure accés per tots els ciutadans de eEgipte i es on es podran proposar iniciatives legislatives, mocions de censura i debats vinculants.

17.1. Tindrà un representant voluntari al Parlament amb dret a vot, per cada 5 congressistes, escollit en assemblea per majoria simple.

*(Aquí s’aprofita el text original, variant el final per que quedi així: ...i es on es podran proposar iniciatives ciutadanes per a instar al congrés a actuar en determinada direcció.”

Es a dir, que elimina la possibilitat de que la Assemblea del poble pugui proposar lleis, mocions de censura al govern, ni proposar debats vinculants, buidant aquesta institució de qualsevol marge d’ actuació, o sigui, bloquejar-lo i inutilitzar-lo. Nomès li permet lo que anomena “iniciatives ciutadanes” que no se sap ben be que es ni per que serveix encara que Sferrer puntualitzi en el seu text modificat que es per “instar al congrés a actuar en determinada direcció”. Com es fa això? Potser ell ho sabrà…)

Elimina completament el punt 17,1 impedint al poble tenir un escó al Parlament per cada 5 congressistes. Una figura “inofensiva” a l’hora de decidir enmig de les majories parlamentaries però que a traves d’aquest representant dona veu al poble en totes les propostes i decisions de l’Estat. Una manera clara de dificultar la participació i l’ expressió de la ciutadania.)


Be, hem arribat al final d’ aquest intens i complicat Títol i la conclusió a la que personalment arribo, es que totes i cada una de les modificacions i retallades, estan fetes amb una clara intenció d’escombrar cap a casa, sense cap mena de debat i amb molta precipitació.

Estic convençut que d’haver participat activament en qualsevol moment en el debat obert en la elaboració de la Constitució, haguéssim arribat a acordar un text acceptat per tots ja que com es lògic i queda demostrat en els canvis fets per Sferrer, la immensa majoria del text es aprofitable i només hi han determinades discrepàncies i molt concretes i a vegades mínimes, en alguns dels articles.

Com sempre, jo plantejo les coses, les analitzo i las explico.

Potser altres maneres de fer les coses, ja us van be.

A cadascú de vosaltres us correspon fer-vos la vostre pròpia opinió.

El proper capítol referent a les Disposicions Finals, serà mes fàcil i lleuger i amb ell acabarem la serie d’articles dedicats a explicar de que va tota aquesta història constitucional.

Salut!!